Entrevista a Norah Sanchez

Beltrán Tramuns y Martín D’Anglade

P: Hola, estem amb la Norah, la professora de català en tercer i segon de l'ESO, i avui ens respondrà algunes preguntes. Bon dia.

R: Bon dia Beltrán, bon dia Martín.

P: D'on vens?

R: Vinc de Girona, Catalunya, una ciutat prop de Barcelona.

P: Quants anys de professora portes?

R: Porto uns… dos anys. No sols fent català, sinó història i anglès també.

P: En quins col·legis has treballat anteriorment?

R: He treballat a Girona, en “Els Alzines”, una escola d'institució molt similar a “La Farga” i “Viaró” d'aquí a Barcelona. I a Londres vaig estar vivint, treballant en dues escoles també, en castellà, en aquest cas.

P: Com vas descobrir que aquesta vocació de professora era teva?

R: Perquè ho vaig descobrir realment en la pràctica, ensenyant a les meves amigues, a la meva germana, que tenia dificultats d'aprenentatge. Llavors aquí vaig decidir que era bona en el que feia i que em podia dedicar a això.

P: Quan et vas adonar que t'agradava el català?

R: Bé, el català… m'agrada ensenyar, llavors, com he estudiat humanitats, que és bastant ampli. I el català m'agrada perquè crec que expresso també una cultura, unes tradicions i, ara no es parla molt, llavors…

P: Quines van ser les primeres impressions d'aquesta escola?

R: En aquesta escola m'agraden molt els valors que transmet, sobretot la companyonia amb els professors, anem tots amb un mateix objectiu, que sou vosaltres, i que sigueu vosaltres els protagonistes de l'aprenentatge.

P: Què t'agrada fer en el teu temps lliure?

R: Perquè m'agrada molt compartir-ho amb la gent que vull, sobretot la família, la meva parella, i els amics. M'agrada molt llegir llibres, i fer esport, anar corrent per la platja i la muntanya.

P: I quin missatge donaries a la gent que desitja ser professor?

R: Que tingui molta paciència. (Riures) No, però, és una professió molt bonica, i si et vols dedicar a això, és com no anar a treballar mai, per a mi.

R: Moltes gràcies Norah.

P: A vosaltres, és tot un plaer.